Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad - TDAH

Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat – TDAH

Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) representa un dels trastorns més comuns en la infància. Els tres símptomes principals que poden ser presents en major o menor mesura són la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. En funció de la intensitat dels símptomes, el TDAH es pot classificar en tres subtipus: presentació combinada, presentació predominant amb manca d’atenció (o inatenció) i presentació predominant hiperactiva/impulsiva.

El diagnòstic no se sol fer fins als 6 anys d’edat, però amb freqüència els pares informen d’haver detectat símptomes molt abans, fins i tot durant l’etapa en què el pacient era un nadó. Per exemple, els pares poden indicar que plorava més que altres nadons, es mostrava més irritable o dormia poc. És freqüent que els nens amb TDAH es comportin com si fossin “moguts per un motor” i que tinguin dificultats per estar quiets i en silenci. Encara que tinguin un nivell d’intel·ligència normal, solen presentar un rendiment acadèmic deficient, ja que els costa concentrar-se en el treball escolar. Finalment, solen presentar alts nivells d’impulsivitat, de manera que parlen o actuen sense tenir en compte les conseqüències posteriors.

Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en diferents contextos

Aquests comportaments són presents a l’escola, en les relacions familiars i en la vida social fora de casa.

En molts casos, són els mestres els que identifiquen els símptomes en els nens amb TDAH i sol·liciten que es faci una valoració i un diagnòstic, si escau. A l’escola, aquests nens solen estar en moviment i solen interrompre el ritme de classe; els costa estar asseguts a la cadira, són sorollosos, parlen contínuament i són incapaços d’esperar el seu torn. D’altra banda, es distreuen amb facilitat, de manera que no paren atenció als detalls i cometen errors per distracció. Finalment, les dificultats per organitzar-se poden causar badades en les tasques escolars i pèrdues del material.

Els nens amb TDAH poden presentar també dificultat per relacionar-se amb altres nens i adults. Poden sorgir problemes d’integració social per interrompre el joc dels companys, molestar-los o no ajustar-se a les normes de joc. D’altra banda, a causa dels seus problemes d’inatenció i comportament impulsiu, cometen errors freqüents i, com a conseqüència, reben crítiques i queixes per part de pares, mestres i companys. Aquestes experiències de fracàs repetides poden dur a problemes de comportament, alteracions emocionals i autoestima baixa.

Quin és el tractament per al TDAH?

El tractament del TDAH sovint implica la presència d’intervencions mèdiques, educatives i psicològiques. Els tractaments multimodals que comprenen educació familiar, teràpia de conducta, adaptació escolar i tractament farmacològic (si cal) han resultat ser els més efectius.

El tractament psicològic comença amb una avaluació rigorosa dels símptomes mitjançant entrevistes i qüestionaris dirigits a l’infant, a la família i al professorat. Després de valorar el diagnòstic de TDAH, s’estableix un programa de tractament psicològic individualitzat. Els objectius globals del tractament són:

  • Reduir els símptomes del TDAH (hiperactivitat, inatenció, impulsivitat), com també altres símptomes associats (rendiment escolar baix, manca d’autoestima, problemes d’integració social)
  • Educar (proporcionar coneixements) l’infant i el seu entorn sobre el trastorn
  • Adaptar l’entorn a les necessitats de l’infant
  • Millorar les habilitats d’afrontament de l’infant, els pares i els educadors

Si bé, en cert grau, les conductes s’atenuen amb l’edat i es modifiquen amb el tractament, aquestes poden acompanyar el pacient durant tota la seva vida. Es recomana intervenir en el TDAH de manera precoç, així com mantenir el tractament, amb l’objectiu de prevenir problemes de funcionament en l’àmbit escolar, familiar, social i emocional.