Trastorn de l’espectre autista – TEA

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament amb diferents graus i manifestacions, i causes tant de tipus genètic com biològic o ambiental.

Se sol reconèixer en una fase primerenca de la infància, cosa que és essencial per al disseny del tractament psicològic. Diagnosticar-lo aviat permet establir un programa d’intervenció precoç que potenciï les capacitats de l’infant i en compensi les dificultats, a més de proporcionar informació i orientació als familiars. Encara que aquest tipus de trastorn persisteix fins a l’edat adulta, les seves manifestacions poden modificar-se en gran mesura mitjançant l’experiència i l’educació, per la qual cosa el tractament psicològic és fonamental.

El diagnòstic del TEA l’ha de fer un metge o un psicòleg clínic, i ha d’incloure una entrevista exhaustiva sobre la història del desenvolupament de l’infant, mètodes d’observació directa i administració de proves i/o tests complementaris. Com més informació hi hagi disponible, més fiable serà el diagnòstic, per la qual cosa es recomana que les principals persones que participin en els diferents contextos de la vida de l’infant (casa, escola, activitats extraescolars, pediatre, etc.) informin sobre el seu comportament.

Els principals símptomes del trastorn de l’espectre autista pertanyen a quatre grans categories:

• Comunicació. Pot presentar un retard en el llenguatge, que pot variar en intensitat i repercussió. Pot mostrar formes d’expressió infreqüents, parlar amb volum excessiu o sense entonació. També és possible que no utilitzi el llenguatge corporal per comunicar-se, com somriure o fer que sí amb el cap. No sol entendre la base del sentit de l’humor ni les paraules amb sentit figurat. Tots aquests símptomes repercuteixen en la capacitat de l’infant amb autisme d’iniciar o mantenir una conversa amb altres persones.
• Socialització. Sovint els pares de nens amb TEA es preocupen perquè els seus fills, des dels pocs mesos de vida, no estableixen contacte ocular i no busquen proximitat física amb ells. No comparteixen els seus interessos ni emocions amb ningú, i amb prou feines juguen amb altres nens. D’altra banda, com a resultat de les dificultats en la comunicació, l’infant amb TEA pot sentir-se frustrat i fins i tot presentar problemes de comportament.
• Presència de conductes repetitives, hipersensibilitats sensorials i adherència a rutines o patrons de conducta ritualitzada o obsessiva.
• Presència d’un altre tipus de comportaments anomenats estereotípies, que es manifesten com a rituals sense un objectiu específic, com ara girar, balancejar-se, aplaudir o donar-se cops al cap. En alguns casos, el pacient fins i tot pot arribar a autolesionar-se. Mostra interessos restringits i tendeix a preocupar-se per les parts dels objectes o només per temes concrets (trens, dinosaures, astronomia, etc.). També pot tenir hipersensibilitat als sorolls, al tacte, etcètera, i sol mostrar una forta resistència al canvi i preferir la rutina.

El tractament psicològic dels nens amb TEA s’ha d’iniciar al més aviat possible (seria recomanable abans dels 3 anys) i la programació de la intervenció ha de ser individualitzada. El procés terapèutic es basa en l’educació, el suport social i el tractament dels símptomes clínics al llarg de tota la vida, inclosa l’edat adulta. L’objectiu és potenciar el desenvolupament de les competències socials, comunicatives i adaptatives. Així mateix, el tractament ha d’estar orientat a la reducció dels símptomes i les conductes desadaptatives. És important que la intervenció comprengui tots els contextos possibles en què l’infant es desenvolupa (família, escola, comunitat) i involucri els pares i els familiars més pròxims. Els tractaments, segons el moment de desenvolupament i l’evolució del pacient, seran individuals i/o grupals (grups d’habilitats socials per a persones amb TEA).

En resum, tenint en compte la complexitat dels afectats pel TEA, és important dur a terme un diagnòstic precoç i rigorós, perquè només així es garantirà una educació ajustada a les necessitats individuals de l’infant que li permeti desenvolupar tot el seu potencial i aconseguir el millor ajustament social i ocupacional futur possible.

Aquests són els principals models terapèutics amb els que s’aten des del servei a les persones amb TEA: