Depressió

En algun moment de les nostres vides, tots experimentem tristesa o malenconia, però generalment aquests sentiments són passatgers i desapareixen al cap de pocs dies. Tanmateix, el que caracteritza la depressió és la persistència de símptomes que interfereixen en la vida quotidiana durant un període prolongat de temps (de 2 setmanes com a mínim), com ara un estat d’ànim trist, una pèrdua d’interès o absència de plaer en fer activitats amb què abans es gaudia, etc. La depressió causa sofriment tant a qui la pateix com als qui l’envolten.

Són moltes les persones que experimenten almenys un episodi de depressió major en algun moment de la seva vida. La depressió pot afectar a persones de qualsevol edat, entorn cultural, nivell socioeconòmic o educatiu i estat civil. Pot tenir un impacte important en la vida d’una persona, i pot arribar a causar una disminució de la motivació, autoestima baixa, dificultat per parar atenció i tendència a infligir-se autolesions i a experimentar pensaments suïcides.

És freqüent que les persones amb depressió s’aïllin i evitin dur a terme les seves activitats habituals. Aquest aïllament pot comportar solitud, problemes de relació, disminució de la satisfacció laboral, atur i, fins i tot, pot afectar la capacitat de gaudir de la vida en general. Per aquest motiu, la depressió, tot i ser una malaltia comuna, és un trastorn greu i és fonamental buscar un bon tractament psicològic per poder superar-la.

Cada persona és diferent i, en cada cas, la manera de percebre el trastorn serà diferent, però reconèixer els símptomes de la depressió més freqüents pot ajudar a identificar que hi ha un problema: 

• Tristesa o buit interior la major part del temps
• Pèrdua d’interès en activitats quotidianes
• Pèrdua o augment significatiu de pes
• Disminució o augment de la gana
• Dificultat per dormir o dormir en excés
• Sentiments d’agitació o irritabilitat
• Sensació de cansament o pèrdua d’energia (fatiga)
• Sentiments d’inutilitat o culpa excessiva i inapropiada
• Dificultat per pensar o prendre decisions
• Sentiments de desesperança
• Pensaments i/o intents de suïcidi

Encara que la majoria de persones experimenten de tant en tant alguns dels símptomes anteriors, un diagnòstic de depressió es fa únicament si s’experimenta un patiment elevat o si s’estan tenint molts problemes per seguir endavant en el dia a dia.

Algunes persones poden identificar esdeveniments estressants en la seva vida, com la pèrdua d’un ésser estimat, dificultats econòmiques o la pèrdua de la feina, com a motiu de la seva depressió. No obstant això, les causes de la depressió rarament es coneixen i podria començar sense previ avís. Independentment de la seva causa inicial, el resultat de la depressió és un patró específic de comportament que condueix a sentiments de solitud, tristesa, aïllament, falta de motivació i desesperança.

La clau per sentir-se millor no és identificar-ne la causa, perquè això és gairebé impossible, sinó més aviat comprendre què està passant i canviar els patrons de comportament depressius.

Realment no existeix una única causa associada a l’aparició de la depressió. De fet, són molts els factors, tan genètics com els relacionats amb l’educació, que poden actuar conjuntament com l’origen de la depressió o que poden augmentar-ne el risc d’aparició. Per exemple, una persona adulta té més probabilitats de patir depressió si durant la infància va viure experiències traumàtiques com assetjament escolar o pèrdua d’un familiar important.

És per això que cada cas és únic i requereix una anàlisi individualitzada que permeti descobrir quins són els factors que l’han desencadenat.

La depressió, fins i tot en els casos més greus, és un trastorn que es pot curar amb tractament. Així com en moltes altres malalties, com més aviat s’iniciï el tractament, més efectiu serà i més probabilitats hi haurà de prevenir una recaiguda.

El primer pas per obtenir el tractament adequat és visitar un metge. Alguns medicaments, malalties víriques, etcètera poden provocar els mateixos símptomes que la depressió. Per aquest motiu cal que un metge descarti la malaltia física i, en cas que observi símptomes de depressió, derivi el pacient a un professional especialista.

Un cop diagnosticada, una persona amb depressió pot ser tractada amb diferents tipus de psicoteràpia i medicació. Encara que molts dels tractaments combinen les dues metodologies, l’ús de fàrmacs en la depressió, tot i ser un recurs molt útil per al tractament de la depressió greu, comporta efectes col·laterals perillosos que requereixen un control estricte per part d’un psiquiatre. Per tant, excepte en casos de gravetat, és totalment innecessari utilitzar-los.

D’altra banda, s’ha demostrat que la psicoteràpia en la depressió és tan efectiva com el tractament amb antidepressius, i ofereix l’oportunitat d’identificar els factors que la van originar i d’afrontar eficaçment les causes psicològiques internes i externes. Mitjançant la psicoteràpia s’aconsegueixen les eines necessàries per recuperar els nivells previs d’activitat, que permeten tornar a gaudir i sentir il·lusió per viure, crear contactes socials satisfactoris, canviar pensaments negatius, gestionar les pròpies emocions i també aprendre a detectar els primers símptomes de la depressió per prevenir possibles recaigudes.

Les persones amb depressió que no busquen ajuda pateixen innecessàriament. Les preocupacions i els sentiments no expressats poden empitjorar els sentiments depressius i la sensació de solitud. La psicoteràpia en la depressió pot reduir el sofriment de qui la pateix, reduir el risc de suïcidi i prevenir-ne la reaparició en el futur. Per tant, és de vital importància sol·licitar atenció professional de qualitat i obtenir ajuda per sortir de la depressió.